En aquest post et proposem un menú medieval format per 3 receptes antigues que podràs preparar a casa aquests dies de confinament. En altres paraules, et suggerim un menú perquè puguis realitzar un dinar medieval durant la Setmana Santa amb els comensals que estigueu a casa.

Com ja hem dit, les receptes que es presenten a continuació estan pensades com a un menú format per un entrant, un plat principal i unes postres. A continuació et presentem les diferents receptes acompanyades de diverses curiositats d’aquestes, juntament amb una sèrie de consells i notes que et faran més fàcil la seva preparació.

SOPA DE CARABASSA AMB FORMATGE

De primer podrem degustar una sopa de carabassa amb formatge, una de les diverses versions de la tradicional sopa de carabassa. Aquesta es considera una de les escudelles, sopes o cremes més populars a l’Edat Mitjana. Els frares del Monestir de Sant Cugat del Vallès, de Sant Pere a la Mare de Déu d’Agost, menjaven Carabassa amb formatge.

Ingredients

  • 400 g de carabassa (dita d’olla, rabequet, etc.)
  • 1 ceba mitjana
  • oli
  • 1 L de llet
  • 150 g d’arròs
  • Sal

Elaboració

En una olla hi féu sofregir en oli la ceba tallada fina, i quan comenci a enrossir-se, hi afegiu la carabassa tallada a daus, i la deixeu ofegar una mica. Tot seguit hi tireu la llet tot fent-la bullir, a fi que la carabassa es desfaci i el líquid es redueixi. Hi tireu l’arròs i el feu coure uns 20 minuts. Passeu-ho pel túrmix. Tasteu-ho de sal i serviu-la amb formatge ratllat.

Recomanacions

Aquesta sopa es pot fer barrejant aigua i llet o només aigua, a fi de fer-la més lleugera, o fent-la amb aigua i lligant-la amb crema de llet. O, al contrari, es pot substituir el producte lacti per sagí, llard o cansalada. Es pot prescindir de l’arròs, segons es vulgui més o menys espessa, o bé substituir-lo per farina. Un cop afegit el formatge, es pot gratinar, afegint-hi, opcionalment, unes llesquetes de pa.

FAVES PELADES

De segon, us proposem una recepta antiga que encara es consumeix en l’actualitat: faves pelades. En època medieval, els monjos del Monestir de Sant Cugat menjaven “Faves pelades amb oli” o “amb sagí fos per sobre” segons el tipus l’època litúrgica: de diumenge d’Advent fins al dia de Nadal o pels Sants Innocents i Santa Eulàlia, respectivament. També cal considerar, que en aquestes dates es podien trobar faves fresques.

Curiositats

Aquest plat de faves se sol deixar espès, com una sopa o crema. Es fa amb faves seques, un ingredient primigeni de l’alimentació mediterrània. Encara avui, sopes o purés molt similars a aquest es fan a Mallorca (fava parada o pelada) Malta, al Magrib o a Egipte: Bessara (Marroc) – on, com a Mallorca, s’hi pot posar col, Bissara (Algèria, Tunísia), Badkila (Iraq), Ful medames (Egipte), Bigilla (Malta), Grècia i Turquia (Fava).

Parar, en el català més clàssic, significa llevar la pell, és a dir, pelar una fruita o llegum. Partint d’aquesta accepció, trobarem aquesta terminologia en els receptaris medievals i, com hem vist, en l’actual cuina mallorquina.

Ingredients

  • 1/2 kg de faves seques, aproximadament
  • 1 pastanaga
  • 1 ceba
  • 2 tomàquets (millor de ramellet)
  • 1 cabeça d’alls
  • 1 patata
  • oli
  • sal
  • aigua

Elaboració

La nit abans, poseu les faves en remull, i les repeleu (si no estan ja preparades), és a dir, els traieu la pellofa. És útil emprar aigua tèbia o calenta, i així es pot escurçar el temps de remull.
Poseu tots els ingredients a bullir, amb aigua freda hi ha qui, quan arrenca el bull, hi va afegint cullerots d’aigua freda, com amb les mongetes; millor amb la cabeça d’alls sencera, amb pela. Quan tot sigui cuit, opcionalment, passeu-ho per la batedora elèctrica, o bé remeneu-ho bé amb una cullera de fusta, aixafant-ho. Proveu-ho de sal i serviu-ho.

Recomanacions

Ho podeu servir amb crostons de pa fregit. Aquest puré es pot elaborar tant amb faves tendres com amb faves seques o cellades com les descrites. S’hi pot afegir col, bleda, carabassa, així com un grapat de fideus, un cop ja les faves estan una mica cuites, però remenat de tant en tant, a fi que el puré no s’aferri i agafi gust de cremat.
Per a una versió més substanciosa (amb sagí) s’hi pot afegir cansalada, sagí, ossos, costella o coll de porc salats, que es fan remullar, en general, amb les faves. Algun tros d’embotit, per donar gust, no hi fa cap mal. Si hi poseu herbes, no us descuideu de la menta, així com del marduix, el llorer i el julivert.

FLAÓ

Per últim, però no menys important, us presentem les postres que tancaran el nostre menú de l’edat mitjana. Es tractà del flaó, un pastisset d’origen medieval, que encara es fa a l’Empordà, les Balears, Morella, la Franja de Ponent, etc. Aquest dolç també és conegut amb el nom de flaona. A Eivissa el dolç es presenta en forma de coca o tarta i, es farceix amb formatge fresc o brossat (com expliquem a les notes) i es guarneix amb fulles de menta.

Flao - recepetes medievals durant setmana santa

Curiositats

Els monjos del monestir de Sant Cugat del Vallès en menjaven en ocasió de festes importants, com el Diumenge de Septuagèsima.

Ingredients

  • 1 kg de farina fluixa
  • 200 g de sucre llustre
  • 200 g de mantega o un got d’oli
  • 4 ous
  • 250 g d’aigua
  • 1 pessic de sal

Farcit

  • 2 kg de mató
  • 4 ous
  • 3 cullerades de farina
  • 300 g de sucre
  • 2 llimones ratllades

Elaboració

Pasteu tots els ingredients de la massa amb les mans durant uns 7 minuts fins que quedi una pasta dura però flexible; segons això, poseu-hi més aigua o més farina. Talleu aquesta massa en porcions d’uns 50 g (surten unes 32 peces), en forma d’ou.
Estireu aquestes peces en un taulell enfarinat amb un corró, donant-lo una forma ovalada, d’uns 20 cm de llargada i uns 10 d’amplada. Farciu-les amb el mató i ho barrejau amb els ous, la llimona, i el sucre. Pinteu les vores amb rovell d’ou i plegueu la massa per la meitat, mirant que la crema no surti i prement les vores. Ha de quedar com una mena de pastisset de Tortosa més arrodonit o semiesfèric (cresta). Torneu a pintar amb rovell d’ou, per sobre. Ensucreu-les amb sucre moreno i poseu-les al forn, a 220° de temperatura durant uns 25 minuts. Ha de quedar ben daurada.

Recomanacions

Es pot farcir amb crema catalana, cabell d’àngel, crema pastissera (perfumada amb canyella i llimona) o pasta d’ametlles (com la del tortell de Rams), o, segons la més autèntica recepta medieval, amb mató, brossat o formatge fresc pastat amb rovells d’ou, sucre, canyella i llimona ratllada.

Recepta simplificada

Recepta simplificada:
1 got d’oli, 0,050 ml d’anís, 0,050 de moscatell, 0,700 de farina, ½ llimona ratllada, 1 got de sucre. Mesclar-ho tot amb la batedora. Fer porcions de 35 g. Fer discos de 15 cm. Farcir. Forn a 150°.

Amb la recepta del flaó, acabem la nostra proposta de menú medieval per tal de realitzar durant la Setmana Santa. A partir dels consells i les indicacions que t’hem donat, tu i els teus comensals podreu sentir i experimentar la sensació de viatjar en el temps a una època antiga i de tradicions que encara poden perdurar, les receptes de l’edat mitjana.

recepetes medievals durant setmana santa - cuina