Palau Abacial, símbol del poder feudal del Monestir de Sant Cugat

Aprofitant les restes d’un edifici més antic, segurament un hospital, en el segle XIII es construeix un castell on els diferents reis d’Aragó passen algunes temporades. La fortalesa, símbol del poder feudal del Monestir, esdevé finalment la residència de l’abat a partir del segle XIV. Disposa d’una cisterna annexa i elevada per abastir d’aigua els monjos i el sortidor del Claustre. L’ordre de Felip V de destruir els castells catalans obliga a transformar l’edifici en un palau, de manera que se n’alteren les façanes i es construeix damunt de l’antic pati gòtic. Des de l’exclaustració monàstica, acull la casa parroquial.

Palau Abacial_Monestir de Sant Cugat

D’hospital a Palau Abacial

En el segle X hi ha un primer edifici en el lloc que avui dia ocupa el Palau Abacial, probablement un hospital per acollir pobres i pelegrins. Dos-cents anys més tard, l’hospital es trasllada a l’altra banda de la plaça d’Octavià, al carrer que porta el seu nom.

Aprofitant les restes de l’edifici anterior, en el segle XIII es construeix el castell d’Octavià, ampliat en el segle XIV. Més que una fortalesa militar, sempre ha estat un element de prestigi, símbol del senyoriu feudal dels monjos. Diferents reis d’Aragó l’empren per passar-hi temporades, de manera que compleix la mateixa funció que el palau reial de Poblet o el de Santes Creus. El 1343 serveix de presó al rei Jaume III de Mallorca, derrotat per Pere III el Cerimoniós.

Per atendre l’ordre de Felip V de destruir les fortificacions, el 1716 els monjos opten per obrir finestres i balcons en les façanes fi que perdi l’aire militar i adopti la fesomia d’un palau, el de l’abat. Sobre els merlets es construeixen teulades i els espais que hi ha entre ells es tapien o es transformen en finestres. També s’eleven els sostres interiors i es col·loquen portes més altes i senyorials. L’abat Llupià edifica el pati gòtic i en cobreix l’escala, i també planta el seu escut en el frontis de la nova porta d’entrada. El 1844 es converteix en casa rectoral, una funció que encara desenvolupa.

Cisterna-del-monestir_Monestir-de-Sant-Cugat

Cisterna del Monestir

El proveïment d’aigua en el Monestir i la vila de Sant Cugat ha estat sempre per mitjà de pous. La construcció del Claustre romànic i la voluntat de voler disposar d’un sortidor central obliga a anar a cercar l’aigua a una certa distància i a construir una mina o conducció…

que acabi en una cisterna elevada. D’aquesta manera la diferència de nivell entre la cisterna i el centre del Claustre permet que, per mitjà d’un vas comunicant, hi hagi prou pressió per fer-ne sortir un raig vertical.
El Monestir és situat entre dues rieres, la de Sant Cugat i la de Vulpelleres. Per raons topogràfiques, s’escull la segona, que facilita el traçat de la conducció des de l’origen fins al cenobi. L’aigua transportada és d’ús exclusiu del Monestir i només en un curt període del segle XVIII també abasteix l’única font de la vila. En el moment de la desamortització, com és natural, és un dels primers béns reclamats.
La cisterna és un cos prismàtic bastit amb carreus, de planta rectangular, actualment integrat al Palau Abacial. En la banda nord, hi ha una portella de ferro que actuava de sobreeixidor, sota la qual hi havia hagut un sepulcre romà de marbre que feia d’abeurador, que avui dia és al Museu d’Arqueologia de Catalunya, substituït per una pica de pedra. Damunt de la portella hi ha la representació més antiga de l’escut heràldic del Monestir, consistent en un castell: el castrum Octavianum.