Un viatge en el temps, des del segle IV fins al Monestir de Sant Cugat actual

Des del segle V fins als nostres dies el lloc on es troba actualment el Monestir de Sant Cugat ha estat un enclavament estratègic en la història de Catalunya. Et convidem a acompanyar-nos en aquest viatge en el temps, des dels romans, passant per l’edat mitjana i l’edat moderna, fins a l’edat contemporània. Coneixeràs aquells fets històrics que van marcar l’esdevenir del Monestir de Sant Cugat i de Catalunya.

s. IV – V “Octavianum”. Els antecedents romans

s. IV – V “Octavianum”. Els antecedents romans

El lloc on s’estableix el Monestir és un petit turó a la plana del Vallès, una zona fèrtil per a l’agricultura, altament romanitzada i ben comunicada. Al seu entorn, hi confluïen la Via Augusta, o algun dels seus ramals, i el camí que unia Egara (Terrassa) amb la ciutat de Barcino (Barcelona) a través de Collserola per la vall de Gausac. Al segle I dC comença l’ocupació d’aquest turó, tot i que de moment no se’n pot precisar el tipus d’establiment.
Llegeix-ne més

986-1010 – L’abat Odó i l’impuls al Monestir

986-1010 –  L’abat Odó i l’impuls al Monestir

El juliol de l’any 985 es produeix el saqueig d’al-Mansur al Comtat de Barcelona. Una part de la comunitat monàstica, alertada, busca refugi a la ciutat. Tot i així, l’abat Joan i alguns dels monjos moren i el Monestir és saquejat. Es desconeix l’abast real de la destrucció dels edificis monàstics, però hi ha dades relatives a la crema de l’arxiu i la pèrdua dels documents que proven les propietats monàstiques.
Llegeix-ne més

878 La “domus” de Sant Cugat. La fundació del Monestir

878 La “domus” de Sant Cugat. La fundació del Monestir

No es coneix el moment fundacional del Monestir, però sí el context en què es produeix. Al segle IX la monarquia franca impulsa la creació de monestirs benedictins com a instrument d’organització dels seus territoris i de transmissió dels valors d’un nou ordre social, el feudalisme. La pràctica de l’ideal de vida cristiana als monestirs els fa propers a la divinitat i els dota d’un fort ascendent sobre una societat atemorida de Déu.
Llegeix-ne més

1190-1220 – El claustre d’Arnau Cadell

1190-1220 –  El claustre d’Arnau Cadell

A partir de mitjan segle XII, comença una altra fase de construcció del monestir. El cenobi ha incrementat notablement les seves propietats i les rendes generades permeten anar més enllà del sosteniment de la comunitat monàstica i de la seva funció al servei de Déu.
Llegeix-ne més

1234 – El Castell d’Octavià

1234 –  El Castell d’Octavià

El castell d’Octavià, el castrum Octavianum, és un dels noms històrics associats al Monestir de Sant Cugat. Fa al·lusió a la seva condició de castell termenat (castrum), un castell amb jurisdicció sobre un territori associat –una bona part de l’actual terme municipal de Sant Cugat–, amb funcions defensives, governatives i judicials.
Llegeix-ne més

1221-1225 – El Costumari i el Cartulari

1221-1225 – El Costumari i el Cartulari

Al segle XIII el Monestir assoleix el punt àlgid de creixement i, alhora, comença a donar senyals de debilitat pel que fa a la gestió tant de la mateixa comunitat com de les propietats.
Llegeix-ne més

1251 – Subjecció al bisbe de Barcelona

1251 – Subjecció al bisbe de Barcelona

Les relacions del Monestir amb el bisbat de Barcelona estan plenes de contradiccions i moments d’oberta crisi, malgrat els estrets vincles inicials. Sant Cugat ha esdevingut un monestir ric en terres i en esglésies pròpies, ha entrat en competència amb la seu episcopal i actua gairebé com una segona diòcesi.
Llegeix-ne més

1350 – Assassinat de l’abat Biure

1350 – Assassinat de l’abat Biure

El Nadal al Monestir de Sant Cugat està marcat en l’imaginari col·lectiu per l’assassinat de l’abat Biure, el 1350. Aquell any el noble Berenguer de Saltells, a causa d’una disputa testamentària, mata l’abat de Sant Cugat dins de l’església la mateixa nit de Nadal i causa un gran impacte en la comunitat monàstica, i també en la societat d’aquella època.
Llegeix-ne més

1385 – La relaxació de la regla de sant Benet

1385 – La relaxació de la regla de sant Benet

A començaments de segle XIV, el papa Joan XXII impulsa una important reestructuració de l’Església amb l’objectiu de reordenar la cúria romana i les finances papals. Entre altres disposicions, es reserva l’elecció i el nomenament dels bisbes i abats.
Llegeix-ne més

1509 – Un nou claustre i un nou retaule per a Sant Cugat

1509 – Un nou claustre i un nou retaule per a Sant Cugat

Al llarg de l’època moderna, Sant Cugat manté el prestigi que li confereix el fet de ser un dels majors dominis eclesiàstics del Principat, un monestir ric amb presència en la vida política i cultural del país.
Llegeix-ne més

1561 – Abats de patronatge reial

1561 – Abats de patronatge reial

En el procés de configuració de la monarquia absoluta, el control de l’Església esdevé un dels eixos essencials de la política dels monarques, cosa que afecta d’una manera directa el govern dels monestirs.
Llegeix-ne més

Dos grans conflictes: Guerra dels Segadors (1640) i Guerra de Successió (1701-1714)

Dos grans conflictes: Guerra dels Segadors (1640) i  Guerra de Successió (1701-1714)

Durant l’època moderna, el paper del Monestir i els seus abats en dos episodis clau de la història del país, la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió, dona compte dels vincles entre l’abadia i la vida política i social del Principat.
Llegeix-ne més

s. XVIII – La darrera etapa constructiva

s. XVIII – La darrera etapa constructiva

A finals del segle XVII, inicis del segle XVIII,, així com s’introdueixen canvis importants en l’església. La quarta nau es divideix en tres capelles dedicades a Sant Bartomeu, Sant Benet i Santa Escolàstica, que són ornades amb grans retaules barrocs. També es reforma la capella de la Pietat, sota l’orgue.
Llegeix-ne més

1835 – La fi del Monestir

1835 – La fi del Monestir

El 26 de juliol de 1835, els darrers monjos de Sant Cugat abandonen el Monestir per sempre i posen fi a mil anys de vida monàstica.
Llegeix-ne més

s. XX-XXI – El Monestir, monument

s. XX-XXI – El Monestir, monument

Amb l’exclaustració del 1835, les dependències monàstiques perden la seva funció. Des d’aleshores el futur del conjunt es teixeix amb l’esforç per conservar el monument i l’oportunitat d’assignar nous usos al servei de la població.
Llegeix-ne més