Loading...
Campanar2019-01-23T12:03:53+01:00

El campanar, l’únic testimoni visible del segon temple monàstic

El campanar de l’església és un dels elements més emblemàtics del complex monàstic. Construït durant diversos períodes, aquesta estructura de quaranta-dos metres d’alçada no s’enllesteix fins al segle XVIII. El toc de les campanes marca el ritme de vida dels monjos i, alhora, permet la comunicació amb la vila de Sant Cugat i les seves rodalies sota un codi de sons i ritmes conegut per tothom.

Campanar Esglesia Monestir de Sant Cugat
Campanar Esglesia Monestir de Sant Cugat

El campanar és l’únic testimoni visible que ha quedat del segon temple monàstic. Inicialment és concebut com un element extern, tot i que avui dia el trobem integrat en l’edifici de l’església. Com que l’alçada i la monumentalitat del campanar requereix una fonamentació sòlida, els constructors decideixen bastir-lo damunt d’una de les torres de l’antiga fortalesa romana. Les obres comencen a partir de l’any 1062.

El primer tram de la construcció arriba fins a les arcuacions cegues, un motiu de decoració propi de l’estil llombard, tot i que aquí es duen a terme amb dovelles de dos colors, blanc i vermell, d’influència islàmica. Sobre aquestes arcuacions hi ha un pis on s’endevinen unes obertures que avui trobem tapades, però que servien per instal·lar-hi les primeres campanes, tal com veiem en la pintura del Martiri de sant Cugat, de l’artista germànic Ayne Bru, de començament del segle XVI, on trobem representada l’església del Monestir tal com era llavors.

L’any 1760 la construcció avança en alçada per iniciativa de l’abat Gayolà, i es construeix un nou pis superior per a les campanes litúrgiques i, damunt d’aquest pis, dos petits cossos sobreposats per a les campanes del rellotge.

Avui la torre del campanar es divideix en diversos pisos, alguns dels quals es poden visitar. En la planta baixa, actualment hi trobem la capella de la Pietat, que en el segle XVI es va partir en alçada per poder-hi instal·lar l’orgue renaixentista. En el segon nivell hi ha la manxa de l’orgue actual, i en el tercer s’observen les primitives voltes de canó. En aquest mateix pis, hi trobem una passarel·la metàl·lica que passa per damunt de les capelles barroques de l’església, a tocar de les antigues voltes gòtiques que les acullen en el seu interior. El quart nivell l’ocupa el rellotge de finals del segle XVII, que s’ha restaurat recentment i encara s’encarrega de fer sonar les campanes. El cinquè pis és l’espai reservat per a les quatre campanes litúrgiques. En el sisè hi ha la terrassa superior, des de la qual podem gaudir d’unes vistes extraordinàries i contemplar, quan fa bon dia, els monestirs de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.