RETAULE DE TOTS ELS SANTS, ART GÒTIC. Entrevista a Francesca Español

  • Art gòtic Retaule de tots els sants

L’Art gòtic del Retaule de Tots els Sants en l’Església del Monestir de Sant Cugat

Si t’agrada l’art gòtic, avui estàs de sort, entrevistem a l’experta en pintura medieval Francesca Español, que ens parlarà del retaule de Tots els Sants que es troba a l’Església del Monestir de Sant Cugat. Francesca Español és professora titular a la Universitat de Barcelona, on imparteix classes sobre art medieval i antic i on desenvolupa les seves investigacions, entre les quals en destaquen  aquelles que cerquen l’ús i la funció de l’arquitectura romànica i gòtica. Des de 2009 és presidenta de la prestigiosa Associació d’Amics de l’Art Romànic.

Abans de parlar del retaule de Tots els Sants, explica’ns què és un retaule. ¿Per què es diu així?

Etimològicament, retaule vol dir ‘rere la taula’, és a dir, rere la taula de l’altar, que és l’epicentre del culte dins d’una església.

El retaule és un objecte que no existeix des de sempre. En el romànic no es coneixia i no hi havia un moble equivalent. Això no vol dir que l’entorn de l’altar no s’informés iconogràficament de la història sagrada, que és precisament el paper principal que després farà el retaule a partir del gòtic i que en el romànic feien les pintures murals.

A les hores, la idea del retaule apareix a l’època de l’art gòtic.

Efectivament, amb l’art gòtic neix aquesta taula pintada i es va desenvolupant. Inicialment el retaule és un registre horitzontal que es col·loca a l’extrem de la taula de l’altar, a la part més oriental. Els retaules, igual que els altars, estaven originalment orientats vers la sortida del Sol, amb tota la simbologia que això implica.

En el segle XIV, el retaule va creixent en volum i, a finals del XV, és ja pràcticament una paret falsa que segmenta la zona de l’absis. Hi ha retaules a la península que neixen rere la taula i es perllonguen fins a la volta. És una singularitat de l’art medieval peninsular que, realment, modifica la percepció de l’espai arquitectònic. Un bon exemple d’això és el retaule de la Cartoixa de Miraflores. El retaule de Sant Cugat, que és de la segona meitat del XIV, no tenia encara aquesta vocació monumental. Funcionava com a via d’informació iconogràfica pels fidels que, en aquesta època, eren analfabets, però més coneixedors de la història sagrada que la majoria de persones d’avui dia.

Retaule de Tots els Sants_Monestir de Sant Cugat

Quines són les parts d’un retaule d’art gòtic i quina figuració trobem a cada divisió del retaule de Tots els Sants?

Un retaule gòtic té diverses parts, i cadascuna s’especialitza a l’hora de donar informació iconogràfica.

El bancal és la base i, normalment, conté mitges figures de sants. A la part central trobem l’imago pietatis, és a dir, el Crist mort amb els instruments de la passió i amb les ferides. Es troba sempre flanquejat per aquells que el van acompanyar al Calvari: la seva mare i Joan Evangelista. Aquest és el cas del retaule de Tots els Sants. A banda i banda d’aquestes dues figures, es poden posar els personatges que vulguis, però normalment són advocacions que tenen especial rellevància a l’espai on s’ha instal·lat el retaule. En el cas del retaule de Tots els Sants, tenim a Sant Pere i Sant Pau, a Sant Benet i una sèrie de sants màrtirs que són devocions personals del promotor.

Els carrers laterals contenen informació de la figura titular. Aquí, com el retaule està dedicat a Tots els Sants, trobem un desplegament en forma de processó de la totalitat dels sants, endreçats per categories. A la part de dalt trobem profetes i patriarques de l’Antic Testament. Reconeixem, per exemple, a Moisès, amb les banyes i les taules de la llei.

Al següent registre trobem als màrtirs, que van morir imitant a Crist, i als confessors, que són aquells que han arribat a la santedat, no amb mort violenta, sinó portant una vida exemplar.

El següent registre presenta a les verges, com Santa Clara o Santa Bàrbara.

A la part central apareix la figura titular, que en aquest cas és la Mare de Déu.

En els entre-carrers, trobem diversos sants que han estat escollits en funció de la devoció particular del comitent. La part superior, finalment, està coronada per la crucifixió al Calvari.

Com llegiria tota aquesta iconografia concreta una persona devota de l’època?

Aquest retaule prové de l’espai que ocupa avui la sagristia i que originalment era una capella privada. El promotor de l’obra vol que aquesta fundació serveixi per salvar la seva ànima. La Mare de Déu és la millor aliada per no tenir problemes després de la mort. De fet, veiem que als peus de la Mare de Déu apareix de genolls el comitent. D’altra banda, l’advocació de Tots els Sants és molt habitual en aquell moment a la Corona d’Aragó; aquesta devoció és com la integració de tots els cultes seguits a l’església catòlica. El seu valor es troba en què si tu aquesta advocació la tens dins d’una capella que ha de ser el teu lloc de sepultura, quan se celebra a Tots els Sants, el beneficiari és el difunt. Tothom mor amb el dubte de què passarà amb l’ànima i si resen per la teva ànima, alliberaràs anys de purgatori; quantes més misses, menys purgatori. En aquest sentit, és molt tranquil·litzador que tots els sants estiguin presents a la teva capella funerària.

Sabem qui va encarregar el retaule?

El monjo comitent no està identificat; aquesta dada encara és un enigma. S’han fet diverses propostes però no acaben de funcionar. En tot cas, abans o després, la documentació segur que revelarà el seu nom. Una bona pista és l’emblema familiar del promotor que trobem en forma d’escut dues vegades als entre-carrers. És un emblema parlant, això vol dir que el nom del promotor ha d’anar en consonància amb la figura representada a l’escut, que en aquest cas és un corb sobre un camp de blat. S’ha proposat que el promotor era l’abat Pere de Moncorb, però no pot ser perquè ell té una altra heràldica, una muntanya corbada.

Amb quina tècnica ha estat realitzada la pintura del retaule?

Amb tremp, que consisteix a barrejar els pigments amb aigua i ou. La tècnica és molt brillant i el resultat, excel·lent.

A quina posició de qualitat situaries aquest retaule a Catalunya?

Els seus pintors, dins de la segona meitat del XIV a Catalunya, són els millors. S’ha de dir que, dins del funcionament comercial de l’època, trobem artistes no gaire bons que van tenir molts encàrrecs i van fer una gran carrera, però no és el cas dels pintors d’aquest retaule, que són artistes que destaquen pels seus mèrits i que, a més, eren molt hàbils comercialment.

Què més sabem dels artífexs del retaule?

El retaule és obra dels germans Pere i Jaume Serra, que van ser els hereus de pintors d’èxit i que van saber agafar el testimoni. Van monopolitzar el mercat pictòric. Posseïen un taller molt ben organitzat, ubicat al carrer Ample de Barcelona, que era molt important i estava ben situat, al costat del port. Els Serra tenien una gran logística i una forta infraestructura, només així van poder produir un volum de peces tan extraordinari i vendre-les a clients importants i fer-les arribar a llocs tan llunyans de Barcelona, com ara Saragossa o Sicília.

Ja per acabar, a banda d’aquest fantàstic retaule, quin altre element artístic posseeix aquest monestir que consideres important?

El claustre és el punt principal, però també trobem detalls o elements aparentment secundaris que són valuosos, com ara la mateixa façana de l’església, tema sobre el qual escriuré aviat.

"La història es pot explicar com un conte i fer-la atractiva, però s’ha d’explicar bé."